4 tipus de trastorns refractius, quin és el més comú?

Un dels problemes oculars més comuns és l'error de refracció. Aquesta condició es produeix quan l'ull no pot enfocar els objectes amb claredat. Com a resultat, els malalts sentiran ulls borrosos encara que siguin greus, poden provocar trastorns visuals. Els errors de refracció són difícils de prevenir, però es poden diagnosticar mitjançant exàmens oculars regulars i recomanacions per portar ulleres segons sigui necessari. Si es maneja correctament, les persones amb errors de refracció no tindran problemes de visió. [[Article relacionat]]

Tipus d'error de refracció

Els 4 tipus més comuns d'errors de refracció són:

1. Miopia (miopia)

En les persones amb miopia, els objectes que estan a prop de l'ull es veuran clarament. D'altra banda, els objectes que estiguin prou lluny es veuran borrosos. En general, la miopia es pot detectar fins i tot en nens. Per això, si hi ha nens petits que fan servir ulleres, no vol dir que estiguin exposats massa sovint a les pantalles. Pot ser que la lent del seu ull hagi nascut amb un error de refracció miope. En general, la condició d'error refractiu miope pot canviar a mesura que el nen creix. Per això és important revisar-se la vista periòdicament per saber si les ulleres que portes actualment s'han de substituir o no.

2. Hipermetropia (hipermetropia)

A diferència de la miopia, la hipermetropia o hipermetropia és un error de refracció de manera que els objectes propers a l'ull apareixen borrosos. D'altra banda, els objectes situats bastant lluny encara són clars. En persones amb hipermetropia severa, els objectes apareixeran borrosos independentment de la distància. L'error refractiu hipermetròpic també pot ser genètic o hereditari.

3. Astigmatisme (cilíndric)

L'astigmatisme o astigmatisme es produeix quan la còrnia de l'ull és asimètrica. Tot i que l'ideal és que la còrnia de l'ull estigui perfectament corbada perquè la llum entrant pugui ser enfocada i visible. En persones amb trastorns de refracció d'astigmatisme, les línies rectes poden semblar no rectes i fins i tot inclinades. És per això que les persones amb astigmatisme tendeixen a veure objectes borrosos a qualsevol distància.

4. Presbícia

L'últim error de refracció es produeix amb l'envelliment. Quan una persona té més de 40 anys, la lent de l'ull ja no és tan flexible com abans. Com a conseqüència, la capacitat de l'ull per enfocar es redueix, dificultant la visibilitat dels objectes de prop. Aquesta és una part normal del procés d'envelliment i és universal. Les persones que pateixen presbícia d'error de refracció també poden experimentar miopia, hipermetropia o astigmatisme al mateix temps.

La importància de fer-se exàmens oculars periòdics

Segons l'Organització Mundial de la Salut, almenys 153 milions de persones a tot el món pateixen problemes de visió a causa d'errors de refracció. Aquesta xifra encara no inclou la gent gran que pateix presbícia i sol donar-se de manera universal. Els signes anteriors es poden detectar des que el nen era petit, excepte l'error de refracció de la presbícia. Però sovint, els nens no saben que la seva visió té un error de refracció i no ho diuen als seus pares o cuidadors. Potser el nen es queixa que no pot veure què explica el professor davant la classe, o ha creuat els ulls. Per tant, és important consultar sempre amb un oftalmòleg periòdicament perquè es pugui comprovar si hi ha un error de refracció experimentat per una persona. En examinar els ulls, el metge realitzarà proves amb instruments informàtics o instruments mecànics per tal d'identificar els errors de refracció. Si una persona es queixa de visió borrosa, pot haver-hi més d'un tipus d'error de refracció. Per exemple, la visió borrosa es produeix tant per la miopia com per l'astigmatisme. Si això passa, el metge prescriurà lents d'ulleres segons l'estat dels ulls de cada individu.