6 Impactes de la infància infeliç en el desenvolupament com a adults

Escolteu sovint el terme "infància infeliç"? Aquest terme generalment es refereix a coses desagradables en la infància o trauma infantil. Els pares tendeixen a pensar que el trauma infantil no es recordarà i només afectarà la infància. Ho creguis o no, el fet que una infància menys feliç pot afectar indirectament la teva vida com a adult!

Quins són els efectes d'una infància infeliç?

El trauma infantil pot fer-te infeliç com a adult. Hi ha diversos efectes d'una infància infeliç o trauma infantil que poden afectar la vida d'adult.
  • Pensaments d'una "víctima"

Mentre encara era un nen, una infància infeliç es pot manifestar en forma de ser victimitzat quan era nen. La idea de ser una "víctima" quan era nen es pot traslladar a l'edat adulta. Aquests pensaments negatius et poden fer caure i fer-te sentir impotent, atrapat i no tenir control sobre la teva vida. De petit, potser sentiu que no teniu cap opció, però com a adult, teniu el poder de canviar coses que potser no penseu que podríeu canviar o fer. El trauma infantil pot convertir-te en una persona passiva
  • Sigues passiu

Sovint escoltes queixes de persones al teu voltant sobre la teva passivitat? Pot ser degut a un trauma infantil o a una infància infeliç que s'ha viscut. De petit, és possible que hagis estat abandonat, descuidat o abandonat pels teus pares. Aquest trauma infantil pot provocar por i ràbia. De vegades, aquestes emocions es suprimeixen i et converteixen en una persona passiva. Aquesta infantesa infeliç en realitat et fa abandonar tu mateix. En canvi, et tornes menys disposat a esforçar-te per aconseguir el millor i evitar i enterrar les emocions que estàs experimentant.
  • Enterrant el veritable jo

La infància infeliç pot fer-te mostrar el veritable jo. Això es deu al fet que, de petit, intentes fer-te com s'espera dels teus pares perquè els teus pares puguin acceptar-te i estimar-te. Aquest patró es trasllada a l'edat adulta i et permet mostrar un jo irreal que només serveix per satisfer les expectatives dels que t'envolten. Enterres totes les teves emocions i la teva identitat per ser acceptat i estimat per la gent que t'envolta. El comportament passiu-agressiu pot ser provocat per un trauma infantil
  • Expressió passiva-agressiva

El fet de créixer en una família que sovint suprimeix les emocions d'ira pot fer-te sentir que la ira és una emoció que no s'ha de sentir i que s'ha de suprimir. No només aprendràs dels teus pares, sinó que pots arribar a creure que la ira és incorrecta, groller i inacceptable si vas créixer en una família que expressa la ira d'una manera poc saludable, com ara cops físics. Quan ets adult, aquestes creences et fan reprimir la teva ira i la fan persistir en tu. En última instància, aquests sentiments d'ira s'expressen mitjançant un comportament passiu-agressiu poc saludable. El comportament passiu-agressiu pot adoptar moltes formes, com afirmar que no estàs enfadat però alhora negar-te a ajudar la persona que t'ha fet enfadar.
  • Alteració de la salut física

Segons informes de la Societat Internacional d'Estudis sobre Estrès Traumàtic (ISTSS), l'impacte d'una infància infeliç a causa de la violència i el trauma pot dificultar que un nen reguli les seves emocions, provoqui alteracions del son i baixi el sistema immunitari. En última instància, aquests diferents factors poden perjudicar la salut física quan el nen és adult. Per descomptat, cal vigilar l'impacte d'aquesta infància infeliç.
  • Augmenta el risc de patir determinades malalties

Una infància infeliç causada per un trauma pot fer que el vostre fill sigui vulnerable a certes malalties com a adult. Un estudi publicat des de Revista Americana de Medicina Preventiva, una infància infeliç a causa d'un trauma pot augmentar el risc de patir malalties com l'asma, les malalties coronàries, la depressió, la diabetis, i l'ictus.

Com desfer-se del trauma passat

No pots desfer-te dels records infeliços de la infància, però pots compensar el teu trauma infantil. Hi ha diversos passos que podeu fer per desfer-vos del vostre trauma passat. Si vau tenir una infància infeliç que us va afectar fins a l'edat adulta, podeu provar les maneres següents per desfer-vos del trauma passat: [[articles relacionats]]

1. Centreu-vos en el present

El primer pas per fer front al trauma passat és adonar-se que estàs en el present i no en el passat. Trieu una habitació tranquil·la i tranquil·la abans de començar. Seieu en una cadira o llit en una posició còmoda amb els ulls tancats. Després d'això, fes unes quantes respiracions profundes mentre concentres la teva consciència en les sensacions del teu cos. Tensa i relaxa els teus músculs, sent el pes dels teus braços i senti que estàs connectat al terra o terra on descansen els teus peus. Imagineu que hi ha un vapor d'energia centrat des de la vostra columna vertebral cap al centre del nucli terrestre.

2. Recorda les experiències de la infància que han passat

Recordeu una experiència infeliç de la infància que ha passat i intenteu recordar els detalls de l'incident i imagineu-vos en el lloc i el moment en què es va produir el trauma infantil.

3. Sentir i identificar emocions del trauma infantil

El pas principal per deixar anar el passat és sentir i identificar les emocions que sorgeixen quan intentes recordar i posicionar-te com quan eres un nen. Quan sentiu que certes emocions es mouen dins vostre, seguiu respirant profundament i sentint les sensacions al vostre cos. Explora, senti i descriu les sensacions físiques que sorgeixen com a resultat de les emocions que sentis. Després d'això, identifiqueu les emocions que es senten a través de les sensacions físiques experimentades, per exemple, la pressió al pit que se sent pot ser deguda a emocions d'angoixa o la sensació de calor al cos pot ser provocada per la ira. Pots descobrir o escriure diferents tipus d'emocions abans de començar aquesta manera de deixar anar el passat. Plorar és una de les respostes a les emocions que sents

4. Acceptar i sentir les emocions d'una experiència d'infància menys que feliç

Les emocions que sentis poden ser subtils o intenses amb diferents sensacions físiques. Sent i accepta totes les sensacions físiques i emocions que sorgeixen dins teu. Estima't per sentir i acceptar aquestes emocions. No bloquegeu, eviteu o enterreu aquestes emocions. Deixa que les emocions flueixin amb les sensacions físiques que sorgeixen. Pots reaccionar plorant, cridant o amb ganes de destruir coses. Pots expressar aquestes emocions d'una manera saludable, plorant o colpejant l'aire.

5. Interpretar les emocions i sensacions experimentades

Després de sentir, acceptar i identificar les emocions experimentades. Intenta preguntar-te per què estàs sentint aquestes emocions per esbrinar l'origen del teu trauma infantil. Pots portar un diari sobre les teves emocions, records i sensacions per entendre millor la teva infància infeliç. Per exemple, és possible que us sentiu enfadat perquè estau decebut amb els vostres pares que us van deixar.

6. Comparteix les emocions que sentis

No només tens un diari, també pots parlar del que estàs passant amb algú en qui confies. Escriure i parlar és una manera de desfer-se del trauma passat que es pot fer. També pots escriure cartes a persones que t'han fet mal. No obstant això, no cal enviar la carta. Recuperar-se amb el trauma infantil significa deixar-lo anar

7. Deixa anar una infància infeliç

L'últim pas de com desfer-se del trauma passat és deixar anar totes les emocions i ferides experimentades a causa d'una infància infeliç que es va viure. Imagina l'energia d'un trauma infantil que hi ha dins teu deixant-te. També pots fer un 'ritual' per alliberar un trauma infantil, com cremar o llençar objectes que et recordin a la persona que t'ha fet mal. [[Article relacionat]]

Notes de SehatQ

La infància infeliç o el trauma infantil de cadascú és diferent i desencadena impactes diferents. Quan prengueu mesures per desfer-vos del passat per primera vegada, heu d'anar acompanyat d'un psicòleg o psiquiatre. Si el trauma infantil és massa intens o difícil d'afrontar i afecta la vida diària, no cal avergonyir-se i dubtar a visitar un psicòleg o psiquiatre.